─ Reina, tinc una bona notícia i una de dolenta. Quina vols primer? ─ li dirà quan arribi a casa, abans de sopar, perquè ja no podrà aguantar més.
─ Hmmm…la bona potser? No, la dolenta. No, no, la bona. Ai no ho sé!
Ella dubtarà un instant però – òbviament – acabarà dient:
─ La bona, vull la bona!
─ Som rics. Ens ha tocat la loteria ─ li deixarà caure com el llampec que escapça la soca de l’arbre més jove.
Ella analitzarà la situació amb la perspicàcia i l’enginy habituals. Sap que ell mai fa bromes, i encara menys sobre el tema econòmic. Reflexiu i tremolós, li ensenyarà els tres números premiats i ella els reconeixerà d’haver vist que no coincidien amb aquell que havia comprat esperançada a l’administració del poble quan va anar a tirar la Primitiva i que premia amb força mentre seguia el sorteig en directe. Per això es llençarà al seu coll saltant d’alegria. Segurament, fins i tot, plorarà.
─ Quant ens ha tocat? ─ preguntarà entre sanglots.
─ Més d’un milió d’euros.
I sí, efectivament, plorarà. I cridarà tant que despertarà el bebè dels veïns, que començarà a bramar. I li deixarà la camisa plena de mocs. Però li dirà que no passa res, que amb els diners es podrà comprar una altra camisa. Centenars de camises! Que ara ja no caldrà que portin roba vella i gastada. I acabaran venint els veïns per veure què ha estat el que ha truncat el son del seu petitó. I ella els posarà al dia i aquella jove parella se n’alegrarà tant que la noia plorarà amb ella i el noi l’abraçarà amb totes les seves forces. I quan es recuperin ella el mirarà, li farà un petó ensordidor i salat per les llàgrimes i li farà anar a buscar una ampolla del cava a la gasolinera de l’entrada del poble per celebrar-ho.
─ Compra el cava més car que tinguin! ─ s’esgargamellarà.
Malgrat pugui semblar el contrari, no és gens malgastadora. Sort en té d’ella que porta els comptes. Fa dos anys i mig que no troba feina i les factures i els deutes els comencen a ofegar però ella va estalviant com una formigueta de forma magistral, gairebé màgica.
─ Va, no et quedis palplantat com un estaquirot. Ves a comprar cava! Saps què? Compra dues ampolles. No! Tres. Vaig a avisar els veïns.
No sabrà com dir-li que no ho faci, que encara hi ha la mala notícia, però la veurà tant contenta que no podrà dissuadir-la. Per això anirà a comprar tres ampolles del millor-pitjor cava de la gasolinera amb el Seat atrotinat que esdevindrà la primera reforma d’aquella nova i plàcida vida que els espera. I tornarà a casa i amb prou feines podrà avançar pel carrer. Perquè estarà ple de gent donant cops al seu vehicle mentre el feliciten. Perquè tot el poble n’és conscient de la seva situació. I tothom, vulguis o no, s’haurà tret un pes de sobre. Excepte ell.
Deixarà les ampolles al congelador però ella, sense esma per esperar-se, n’agafarà una i sortirà corrents al carrer. I rebentant el tap esquitxarà a tothom. I beurà a morro, ennuegant-se i deixant-t’ho tot fet un cristo. I ell s’ho mirarà des de darrere seu, somrient falsament quan els donin l’enhorabona. La carnissera li farà molts petons. I el forner li fotrà cops de puny amistosos al braç mentre riurà com mai ho ha fet. I l’alcalde es deixarà veure aplaudint perquè el tornin a votar. I algú portarà més mam i unes pastes. I celebraran que s’hauran acabat els problemes. I ella no pararà de beure. Perquè ho necessita. Fa anys que ho necessita.
I aquella vetllada magníficament improvisada anirà prescrivint aliena al delicte que el corroirà mentre reculli les ampolles buides. Ella escurarà l’últim cul de l’ampolla de cava tot fent esses fins al llit. I ell l’acompanyarà. I no, avui tampoc faran l’amor. Ella es deixarà caure al matalàs i ell la taparà amb la vànova mentre ella el mirarà amb els ulls tontos i embriagats i li preguntarà el que ell portarà tota la nit tement:
─ Bueno…i…i la mala notícia quina és carinyet?
I haurà arribat el moment. Ell agafarà aire, tancarà els ulls i dirà:
─ Que els números els vaig comprar al prostíbul del poble del costat.
Per sort ella anirà tant pitofa que, quan ell li ho hagi dit, ja estarà dormint com un tronc, roncant amb una intensitat que farà despertar, novament, el bebè dels veïns. Però ell ja li haurà dit. Ja s’haurà tret el pes de sobre. Aquell pes que fa una setmana i mitja que l’esclafa contra el terra. Però l’endemà ella es despertarà sense recordar què li va dir però sabent que encara li havia de dir alguna cosa, quelcom així com una mala notícia. I ell l’haurà de tornar a emborratxar. Per això, a l’esplanada on ha aturat el Seat atrotinat per contemplar la lluna i pensar com li explicarà a la seva dona que té una bona notícia i una de dolenta, pren la decisió de passar per la gasolinera abans d’arribar a casa.
Tale Away 