Baixistes (1-2 min.)

Quin conyàs recollir-ho tot, a partir d’ara portaré un baix als concerts, joder, si només tenim un parell de cançons amb una altra afinació, però clar, anem de guais i canviem d’instruments en ple concert, com si fóssim professionals, però ni professionals ni hòsties, un grup de renom no tocaria en una merda de local com aquest, hòstia, si sembla un cementiri amb la boirina dels putos cigarros, és decrèpit, però sort en tinc del parquet arcaic i brut de l’escenari que m’aguanta el cul, que si no fos per ell ara mateix estaria caient cap al centre de la Terra amb la cançó preferida de la Carolina ressonant-me dins el cervell mentre em moro ofegat, perquè em falta aire, perquè m’aixafa veure guitarres, cables, pedals, teclats,…buf, quina merda tu, el pròxim concert cadascú amb un instrument, no fotem, i si volen portar tot el puto local d’assaig que ho deixin ben endreçat, cony, que després cap d’ells m’ajuda a recollir aquest femer, i és que clar, sempre que acaben de tocar es van a fotre fins el cul de clenxes, ostres i la puta bateria, merda, no m’hi havia fixat, mare de Déu quina feinada, i el local que no ajuda gens a tranquil·litzar-me, que és una caixa de sabates amb forats pels pollets, però sense forats, depriment, però més depriment és mirar com balla la gent al centre de la pista, gent que fins fa poca estona estava vibrant amb el nostre punk ara es refreguen els uns als altres a ritme de reggaeton, els falsos, i això que la gran majoria són amics meus, no m’ajudeu no, ja puc fer-ho jo solet, ofegant-me i suant com un porc per culpa dels putos focus de colors que em bullen la cara intermitentment i pels nervis que he passat al mirar cap allà on ballen aquells imbècils i veure la Carolina amb aquell tiu que l’acompanyava i que no havia vist en ma puta vida, i crec que el millor que puc fer és emborratxar-me, això sí, no sense abans escrutar des d’on sóc el gran nombre d’ampolles que hi ha als prestatges esperant trobar l’eureka que em salvi de la nit, perquè passo de demanar-li consell al cambrer vell que frega gots amb la mirada perduda com un robot, perquè això és el que fan els robots, els robots i els fracassats.

I els baixistes.